FANDOM


Qui van ser els fundadors de la nostra colla? Com van decidir dur a terme el projecte?



Després de comprovar la importància dels “Xiquets de Torredembarra” i la implicació dels nostres avantpassats en el fet de la seva creació, s’entén amb major claredat la necessitat que van tenir un grup de torrencs l’any 1975, per impulsar la creació dels Nois de la Torre. Aquestes necessitats, la gran afició castellera de Torredembarra i la creació al 1973 dels Castellers d’Altafulla van esperonar gent com el Joan M. Huguet , el Salvador Cañellas, el Jordi Bernal, el Josep M. Bernad, el Jaume Cañellas, l’Anton Gras “Sagal”, el Sebastià Cuiró (“Tià de la gralla”), el Marín, l’Esteve i l’Enric Huguet, per acumular esforços per tal d’aconseguir allò que tan desitjaven: una colla castellera a Torredembarra.

El segon capítol del llibre Joan M. Huguet i els Nois de la Torre està dedicat a tot allò que va envoltar la fundació i els orígens de la Colla.


"II – FUNDACIÓ DELS NOIS DE LA TORRE. ANY 1975 Bé doncs, va passant el temps i ens trobem uns anys abans de la fundació de colla, és a dir la primera meitat de la dècada dels 70. El Joan Maria Huguet ha creat una família, s’ha casat amb la Montserrat Estalella i sembla que la seva vida s’ha anat estabilitzant, però dins seu segueix aquell neguit casteller que ja tenia quan va néixer i que amb el pas dels anys sembla que l’ha posseït. Ara només pensa en anar a Vilafranca, a Valls, a El Vendrell, a la Bisbal, a...on sigui per veure castells! Parla amb l’un, amb l’altre i amb el de més enllà de castells. Així és com creix l’amistat amb el Salvador Cañellas (pare) i amb altres persones que seran molt importants en els inicis de la nostra colla. M’expliquen el Salvador (fill) i el Jaume Cañellas, en relació a aquests preludis, que cada any, després de la Festa Major, els nostres pares ja parlaven de la formació d’una colla...Semblava, que es deia per dir, que mai es faria, però finalment no va ser així.
L’any 1973 es creà a Altafulla la colla dels Castellers d’Altafulla i això va fer créixer més encara la flama que portava dins el Joan Maria i decideix deixar-se de xerrameques i passar als fets. Aquests, es van començar a coure en un bar (com quasi sempre totes aquestes coses, encara que no els agradi als abstemis) anomenat “Màxims”, on en un principi es trobaven per esmorzar el Jordi Bernal (director del Banc de Madrid), el Josep Maria Bernad (comerciant i molt amic del Joan Maria) i el Joan Maria Huguet. Aquest bar el duia un xicot anomenat Francisco Cotillo, per tots conegut com el “Siscu” i que, des de la seva feina, va ajudar en gran mesura a la incorporació de bastants castellers a la nostra colla.
L’experiència en la creació d’entitats a la Torre que tenia el Jordi Bernal i els coneixements castellers del Joan Maria, junt amb un bon grapat d’imaginació, van permetre la confecció d’uns cartells publicitaris molt atractius que es van fer en una sèrie de 3 o 4, amb una frase cada un i que eren una barreja de creació artística i trencaclosques psicològic. Aquest joc psicològic consistia a fer en cada cartell una pregunta que feia pensar sobre la formació d’una colla castellera a Torredembarra, però sense dir-ho explícitament. Finalment l’últim cartell proposava una reunió per parlar-ne seriosament i fins i tot començar a assajar. El Lluís Pijuan, que segons em diu tenia la impremta encara a l’altra banda del “carrer nou”, recorda al Jordi Bernal i al Joan Maria Huguet trencant-se el cap durant molts dies per confeccionar els cartells. ”Em sembla que no se’n van fer masses, però van cridar molt l’atenció...” i afegeix “...ton pare i el Bernal, que treballava al banc de Madrid, em van fer l’encàrrec dels cartells.” Tal i com m’explica el Josep Maria Bernad (fill), en un d’aquests esmorzars al “Màxims”, el Josep Maria Bernat (pare), el Jordi Bernal i el Joan Maria Huguet posen un fons comú de 2.000 ptes. per l’edició dels cartells. Cal dir, en aquest punt, tal i com em puntualitza el Jaume Cañellas, que son pare no hi era present en aquesta reunió per motius de feina, però que, ell sí que hi era, i que, el fet simbòlic de donar aquests diners, ell no el va fer, però, segons em diu “...ton pare o aquell del “Màxims” van posar la meva part...” Crec que no és necessari dir que aquest fet aïllat no fa o deixa de fer a una persona fundadora o no de la colla. Per tant, l’engranatge ja ha començat a funcionar. El primer pas s’ha donat. Els cartells van produir un gran impacte en el poble i van ser el punt d’inici i decisiu de la creació de la nostra colla.
Molts dels castellers amb els que he parlat recorden aquests cartells com un fet important i motiu de la incorporació dels primers membres a la colla. Un d’aquests castellers és el Joan Cañellas, que em recorda que se’n va fer un tip de penjar cartells per tota Torredembarra i rodalies amb una bicicleta que tenia.
Qui es van incorporar a la colla gràcies a aquesta primera reunió o assaig van ser el Luís González (segon dels dos únics pilars de sis aconseguits pels Nois) i el “Juanaco” (històric casteller dels primers anys que malauradament ja no és entre nosaltres). Va ser així segons el Lluís: “Estábamos el “Juanaco” y yo en el “Màxims” y nos dice el “Siscu” que tenemos que llevar una caja de “quintos” al Colegio, que había una reunión. Nosotros no sabíamos de qué se trataba, aunque sí que habíamos visto los famosos carteles por las calles. Bueno, pues nada, que... llegamos al colegio, entramos por la puerta del lado; ya que el “Siscu” nos lo había explicado y les dejamos la caja de “quintos” allí. Ya nos íbamos y tu padre nos lió. Nos empieza a decir que a dónde íbamos, que nos quedáramos allí a echar una mano. Primero le dijimos que no porque yo no tenía ni idea de qué eran los castillos ni nada; pero nos empezó a dar la paliza y al final nos quedamos los dos. El Salvador Cañellas nos dio una faja a cada uno y empezamos a hacer castillos”. Aquests primers dies, segons el Luís González i el Pep “Tou” hi va haver molt poca gent, no més de 15 persones, però el més important era que ja s’havia començat.
Paral·lelament i fins i tot abans de l’edició dels cartells, el Joan Maria comenta tots els neguits interiors que té amb el seu amic Salvador Cañellas i tots dos comencen l’aventura de la construcció de la colla castellera. Són moments importants en els quals un grup de persones (a més de les esmentades), amb les quals han contactat el Joan Maria Huguet i el Salvador Cañellas, ajudaran de manera crucial i definitiva a la fundació de la colla. Són persones com l’Anton Gras (“Segal”), el Sebastià Ciuró (“Tià de la gralla”), el Jaume Cañellas (fill del Salvador i ja implicat des dels inicis), el Marín i els germans del Joan Maria, l’Esteve i l’Enric. Totes ells i molts altres van endegar l’inici de la nostra Colla empesos per la força i la il·lusió del Joan Maria Huguet, ànima (en els seus inicis) dels Nois de la Torre.
Segons sembla, en aquests moments previs a la fundació de la colla hi havia reunions castelleres per esmorzar, dinar i sopar. Ja ens podem imaginar les reunions com devien anar fins que es va aconseguir el que es volia. Van ser dies, setmanes, mesos que tant el Joan Maria Huguet com molts altres anaven a dinar tard o no hi anaven, la dona els fotia quatre crits si arribaven a casa amb un “quinto” de més (algun dia segur que van acabar amb l’existència de “quintos” al “Màxims”), nits sense dormir pensant en com fer això o allò, etc. Això sí, tots els nervis i neguits que s’havien passat van valer la pena quan el dia 18 de Juliol de 1975 es va presentar al camp de futbol de Torredembarra la colla castellera del nostre poble: els Nois de la Torre."

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori